El màgic nom d'Eivissa

El dimecres dia 4 de juny vam realitzar el musical, va ser un dia molt esperat, ple de nirvis.

En primer lloc vaig a fer un petit recorregut de tot el que hem fet al llarc d'aquest semestre.

·         El primer va esta fer una petita historia en la que hi hagués un paper educatiu i que la poguéssim representar. He de dir que no va esta gens fàcil encara que ja teníem la idea mes o menys pensada teníem molts dubtes i el que més ens va costar va ser trobar el fil conductor, que gracies a en Josep de seguida ho vam veure clar, els diversos noms d'Eivissa, la meva avia estira orgullosa!

·         Una vegada fet el “ bozet “ de l’historia vam tenir que fer els diàlegs, les escenes i començar a pensar els materials per el vestuari i l’escenari.

·         Ja comença’m a crear les lletres per a al gran dia...

·         Be des de un començament vam fer unes cançons sense ritme, per tan el mestre ens va posar la guitarra. Com veiem que era una cosa que no podíem assajar com nosaltres ens ves agradat, i a més vam tenir alguna crítica vam decidir canviar un poc la música i ens ha quedat clavat.

·         Molt be ja estem quasi preparades i comença’m assajar.

El dimarts dia 3 de juny va ser l’assaig general, em vaig posar molt nerviosa, era la segona en entrar al escenari i els nirvis van fer que no aconseguís entrar a tems amb la cançó, per altre banda això de tenir que ballar i cantar a la mateixa vegada no es gens fàcil arè entenc una mica, el paper d'actrius o cantants...

Una vegada acabat l’assaig general ens vam queda a fora per tal de assajar amb una de les companyes que no havia pogut assistir a l'assaig general, encara que no me'n vaig anar massa convençuda a casa esperava que anés tot perfecte, els moviments els balls les cançons, per allí on tenim que sortir etc

Preparades llestes...  EL GRAN DIA!

Quins nirvis quasi em dona qualsevol cosa, quissa va ser degut als nirvis o que se però quan em vaig a donar que el tècnic no em posava la música, la vaig demanar i en quan vaig  començar a cantar , ja estava, ja havia començat i estava allí, va ser meravellós els nenes estaven encantats i responien a la bruixa, i això que  teníem certa por ja que les bruixes no els solen agradar massa als nens.

Molt bonic una experiència inoblidables i que recomana a totes aquelles persones que  vulguin ser mestres.

Ara per acabar m’agradaria deixar-vos la nostra reflexió grupal.

Vàrem començar aquest projecte d'obra de teatre proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, varen sorgir propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació vàrem decidir realitzar una obra que mostrés l'història d'Eivissa però que també mostrés la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, vàrem decidir fer una combinació de dues idees.

El problema va sorgir més endavant, quan començàvem a consolidar idees i ens adonàvem que l'obra s'allargava massa i que havíem de suprimir moments històrics. Va ser per això que al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considerem que al final hem aconseguit representar les èpoques més importants i que són fonamentals per a seguir el fil conductor de l'obra, és a dir, els diferents noms que ha tingut l'illa.

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa. Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid. 

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Vàrem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.

Des del nostre punt de vista, realitzar aquesta obra de teatre i tots els materials per a la seva representació és molt positiu per a la nostra formació com a docents ja que treballem diversos aspectes. Així, treballem la representació, la interpretació, l'elaboració de disfresses amb teles o amb cartró, l'elaboració d'escenari amb cartró, paper, pintura... Per tant, a partir d'aquesta activitat posem en pràctica les nostres idees elaborades anteriorment. A més, representem l'obra davant de nens i nenes, cosa que ens motiva més encara per adaptar el diàleg al públic d'aquestes edats i ens motiva per a realitzar el millor possible els materials.

Conclusió final

Bé, ja arribat el juny, quina calor i quins nirvis pels exàmens, ho pas tant malament...! aquesta serà la darrer entrada de la assignatura de Desenvolupament Socioemocional, i considero apropiat fer un petit refrescament de memòria, per recordar alguna cosa important que hem vist.

Per començar vam parlar de les emocions, de la seva importància i del importat que es el saber posar-li cara, vam nombrar les bàsiques, i els hi vam veure les que són essencials per a la vida de l’esser humà . I finalment per reforçar tot això que sabíem vam veure un vídeo “Babies Humms”

Més tard vam començar amb el tema de la família, veient el vídeo de “Un lloc on quedar-se” , també vam realitzar una definició entre totes i vam parlar dels tipus de famílies de la importància de la cooperació de la família-escola per poder millorar l’íntegrament dels nens.

Finalment ens vam centrar en l’escola, on vam realitzar una interpretació de reunió, on va ser molt divertit i va esta molt ben preparat per part de les meves companyes.

Per acabar despitin-me, m’agradaria dir que això no es el final que encara segueix i agrair al mestre tot el que ens ha transmès, moltes gracies Ignasi!

 I perquè sinó no seria el meu bloc vos deix amb molt d’ànim amb ne Shakira!

Darrer entrada

En aquesta darrer entrada, i per finalitzar amb la tipología de families vam començar a intruir l'escola. Aquest dia no vaig poder anar a classe però em van explicar que van començar fent una petita activitat grupal, que encara que no va quedar mica clara des de un começament amb ajut del mestre van poder fer-la amb molt d'exit.

Aquesta activitat es va començar, xarrant de quin tipus d'escola seía la que es necessaria avui dia, per poder donar resposta a les necessitats emocionals dels infants, tenint en compte els següents paràdigmes: folosofia que sustenta, objectiu i models i motivacions.

Crec que avanç de començar parlant de quin tipus d'escola es convenient per al meu punt de vista, vos deix veure el cuadre de l'evolució de l'escola.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA o ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona s.XX)	Descobriment del valor educatiu ( Es cuan apareix la Psicopedagogia segona meitad s.XIX principi s.XX)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Bé donç, l'escola que consideró més propera al que estem parlant es “La casa del nen/a” ja que el seu objectiu es cobrir les necesitats dels nens i no la dels adults, com be podem veura al quadre, l'infant te la necessitat de protecció, de salud, de gaudir i jugar, d'explorar i coneixer i com no la de seguretat emocional.

Per altre banda jo trop que una escola apropiada seria una escola fora de la mà dels polítics, on qui regisin les lleis fosin els docents que dia a dia estan junt als nens, adonant-se del que realment necessiten, realitzant aixì una educació més significativa, fent que els petits siguen els protagonistes dels seus aprentntatges, partint dels seus interessos, i donant una major motivació intínseca. Creant aixì ciutatans més responsables, autònoms i segurs.

Silvia Palou, te una frase pel concepte d'escola d'avui que m'agradat molt “Una olla provocadora d'emocions significatives en l'infant ” això fa referencia a que en l'escola s'estableixen vincles i relacions a les quals thi has denfrentar al moment, al igual que en la vida real, ja que el nen es troba en un abit diferent a la seva família i al que es té que adaptar.

Perque ho veieu més clar a una escola hi trobam diferens grups de persones amb la que els nens es tindràn que relacionar, com per exemple la figura de la tutora com ha referent d'afecte, l'equip educatiu com a moldel de les seves emocions, els pares són els que els acompanyen i per aquest motiu es tant important que hi hagi un contacta directe amb la tutora on el nen es quedarà, altre grup de personetes molt important que el nen es trobarà quan arribi a l'escola, son els seus companys que farán que aprenga a conviure en la societat. Imagineuvos el nen en tot aquell engois pareix que esta a dintre d'una olla on tote aquelles persones esmentades anteriorment son les que provocan emocions que agafen un significat molt importat per a la seva evolució com ha persones.

Es a dir per educar als nens hi ha que tenir ven clar que tots som persones que al igual que ells venen per aprendre de nosaltres, nosaltres em de tenir ven clar que també podem aprendrer de ells, una frase que ens defineix això molt clar seria la de Baltasar Garcián “No hi ha mestre que no puga ser disipul”

Esta ben clar, es imposible educar sense tenir un vincle afectiu, sobretot hi ha que tenir en compte el primer dia el primer contacte i la prova d'adaptació.

 

Be donç aquí continuo amb el periode d'adaptació que he considerat que ho podia agrupar amb l'enterior entrada.

Per començar l'Ignaci ens proposa una reflexió sobre aquesta situació:

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d'adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no se sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d'hora, perquè necessitava que les coses fossin com estaven programades.

Be per començar esmentar que aqueta situació sobre la que hem de reflexionar ens queda prou incompleta ja que ens deixa de banda molts d'aspectes que son molt importats com are el to de veu, si la mare es una mare que treballa i necessita tenir cobert l'horari escolar, pel que fa a le mestra alomillor no te gaire experiencia i per aixo es que te por etc...

Clar em de tenir en compte que nosaltres també ens podríem trobar amb una situació d'aquestes i auriem de donar una resposta, pero el que jo pen-so es que l'adaptació es un proces molt important i crucial per a l'infant de ell depent que es senti be o no en aqulla escola, per aquesta rao em de partir d'aquesta idea i explicar amb tot detalls a les famílies en que consisteix aquest periode, ja que quan no te perque un infant no plorar pero sentirse incomode, per això la mestre aurí d'obserbar amb deteniment al nen i donar justificació de perque ha de seguir amb aquest periode i no donar una resposta per el meu punt de vista tant tradicional reginse al que el programa ens diu. Es a dir la mestre auria de donar una resposta que li transmitis a la mare que el més importat es allò que siga millor pel nen i pel resta del infants i les families en un conjunt donant a entendre aixì que l'escola es també la segona família per al seu fill. D'aquesta manera estariem donant peu a que també els pare es relacionin entre ells, crean aixì una xarxa segura per al infant.

Per altre costat i sense deixar de vanda al restant de pares hem de tenir en compte que hi ha molts de nens i pares, que es troben en la primera separació per aquest motiu em de donar molta confiança perque vegin que els seus fills estan en les millors mans.

I doi aquí continuam donat importancia al perioda d'adaptació...

començarem reflexionant, donant respostes a les següents preguntes:

• Per què és un dels moments crucials i estratègics?
• Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?
• Podem establir regles de funcionament per a aquest període?
• Què és allò que no hauríem de fer mai?
  
  
  
  

Per començar el periode d'adaptació es un moment crucial pel que els nens i els pares en moltes ocasions es separn per primera vegada desde el neixament, això suposa adaptar-se a unes noves normes i a nous vincles com he esmentat anteriorment aquest procès és crucial per a l'infant de ell depen el seu punt de vista cap a l'escola. Per exemple, anar a l'escola per algun infant li pot suposat un abandonament per part dels pares i crear un trauma de per vida de manera que el suposi anar a l'escola una cosa negativa. Per això cal portar amb molta cura aquest periode i un sistema que consider-ho bastant adeqüat es el de Menorca.s

Es a dir aquest proces es tant important degut a que es possa en joc una cosa tant importat per a l'infant que es suposa un esforç tant físic com mental per part de la docent ja que s'enfronta a plors i a situacions en alguns casos bastant desagradables tant per als nens com per els pares com per les mestres, i es que haber d'observar a un nen agafat de la cama de la seva mare la veritat no es gens agradable es allí on em de posar una gran quantitat d'energia positiva per la nostra part, es per aquest motiu que esta en joc una gran quantitat d'energies, tant dels pares degut a vorer-se obligats a deixar-los com dels nens amb l'opossició que els hi fan als pares i com be em dit de les mestres.

Be donç aquesta etapa, com qualsevol altre moment important per al infant, es necesari marcar uns limits i unes paute, hi ha de tenir en compte que començerán l'adaptació probablement amb un grup reduit d'infants i que de cop i es trobarán en 21 companys a la mateixa aula, si no marcasim uns limts desde el primer dia allò serí un caos.

Molt bé, fins aquí em arribat hi doi el que trop que mai s'auría de fer tat en aquest perioda tant importat com en la nostra pràctica docent, es imposar-nos als pares possat que ells son els que més saben sobre els seus fills. En aquest moment es quan hi ha que tenir les ideeas ven clares i mostrar als pares que la nostre professionalitat, fent que raonin amb la nostra argumentació, explicant el perquè nosaltres creiem que la nostra decició es la més adient.
En definitiva em despedeixo sapiguent que hi ha que ser empatics, i escoltar el que els pares diuen sabent argumentar les nostres decicions.

Setena entrada

En aquesta setena entrada em pogut veure una pel·lícula “Un lugar para quedarse”, per resumir una mica el seu argument parla d’una parella que de cop i volta han de ser pares, i per a la seva seguretat decideixen anar a la ciutat dels  pares de ell amb el objectiu de tenir un bon model i aconseguir un poc d’ajut ja que a ella li faltaven els pares. La sorpresa de la parella arriba quan els pares del home li comuniquen a la parella que es marxen a una altre ciutat, en aquest moment es quan la parella decideix buscar un lloc on quedar-se, on puguen trobar suport i un bon model familiar per imitar.

A demés de la inseguretat que tenen tant en Burt com na Veronica i de la diferencia que hi ha entre ells, ell tant infantil e immadur i ella sembla tant responsable, cal destacar el vincle tant fort que els uneix. Això es el que fa que tirin endavant i es donin suport l’un a l’altre.

També dir que durant el viatge que realitzen troben diferents tipus de famílies, famílies molt naturalistes que no volen portar ni un carro per a la petita i no els hi posen límits, famílies que parlen malament dels seus fills i pensen que no se’n adonen de res, famílies adoptives.

I al veure que no es troben a pler decideixen  anar al costat de la germana de na Veronica es allí on ella se’n a dona que pot ser molt bona mare i decideix enfrontar-se a les seves pors i tornar allí on ella havia nascut.

Finalment diria que aquest vídeo a mes de mostrar-nos diferents tipus de famílies, encara que estan una mica exagerades i estereotipades, pot ser perquè es veia ven clar, he de dir que es una bona pel·lícula i que tot aquell recorregut que fan els serveix per a madurar i per a ser els tipus de pares que ells han de ser per si mateixos i trobant el lloc adequat a ells.

També comentar que, com hem vist a classe, els models de famílies que van apareguen al llarg de les escenes estan un poc exagerades i estereotipades, suposo que per tal de fer notar molt les diferències entre unes i altres i per donar un toc d'humor. D'igual forma, reflecteix la gran diversitat d'opinions, models de vida, relació amb els fills, etc. que hi ha entre famílies. Això segurament també ens ho trobarem a l'aula, ja que cada família és diferent i haurem d'acceptar-ho i partir de la idea que tots ho fan (normalment) de la millor forma que saben.

Un altre punt important de la pel·lícula crec que és quan es mostra el record pels pares de na Verona. En un moment donat, quan esta amb la seva germana i parlen, es nota que la protagonista és més reticent a parlar del passat i d'ells. Però em va semblar bonic quan la germana recorda amb afecte a la seva mare i li diu a na Verona que segur que ella també serà molt bona mare, tan bona mare com ho va ser la seva. Quasi al final, ella comença a contar-li a Burt més coses sobre la seva família i és a partir d'allí quan decideixen tornar a la seva antiga casa i instal·lar-s'hi. Això representa com un pas més del període de dol pels seus pares i ''romp'' com la barrera que no li permetia parlar obertament d'ells i d'anar a la seva casa. Així, acaba sent per fi aquesta casa el seu lloc de referència, on poder-se agafar i ''crear arrels''. Al final, tot aquell viatge que han portat a terme no ha estat una pèrdua de temps, perquè els ha fet madurar i trobar el lloc més convenient per a viure.

Vos deixo el tràiler de la pel·lícula perquè pugeu donar-vos una ideea encara que esta molt ben explicat. Gracies!

Sisena entrada

En aquesta ocasió començaré parlant de la família un tema que ens fa un poc de por a totes. I per començar, hem de definir que és això de família. Així doncs, en primer lloc començar amb aquest nou tema, de manera individual escrivint què és per a cada una de nosaltres família.

La meva definició a quedat un poc reduïda, encara que de vegades el més senzill és el millor definit, així doncs per a mi la família es un grup d'individus, propers a la persona, on hi ha un fort vincle afectiu.

Una altre definició curta i molt ven definida per al meu gust es la de la RAE; grup de persones emparentades entre si que viuen juntes

Una vegada acabada la definició individual la hem fet amb petits grups, però finalment, la definició de família que va quedar a definició grupal, fent una gran reflexió entre tots ens va quedar així: “La família és la més important institució socialitzadora formada per un conjunt de persones que estableixen un vincle, generant sentiment de pertinença i una identitat pròpia, comparteixen un temps i un espai i on cada membre desenvolupa un rol i unes funcions a través de les quals s’han de satisfer una sèrie de necessitats.

I perquè una família tan estimada per els espectadors no pot faltar aquí, os deixo amb molt d'efecte amb la família Simsons.

A més, cal destacar que pel que fa al concepte de família, una vegada exposada la definició grupal, podem entendre que hi ha diversos tipus de família com per exemple: la nuclear, l'extensa, la monoparental, homoparental, hermanastral, ensamblada o reconstituida, de llarga distància, parella, adoptiva, d'acollida, nombrosa, separada o divorciada, poli-nuclear, de custodia separada o compartida, extensa, etc.

Cal destacar que no podem trobar una única definició de família, sinó diverses aproximacions, en Pinchón Riviére la defineix com  ”Una estructura social bàsica que es configura per el Inter joc de rols diferenciant (pare, mare, fill), i enunciant en els nivells o dimensions comprometedores en el seu anàlisis, podent afirmar que la família es el model natural de la situació de interacció grupal ” (River: 1983)

Per altre banda, ne Elizabeth Jelin ens diu: “La família es la institució social que regula, canalitza y confereix significat social y cultural a aquestes dos necessitats” (Jelin: 1988)

Be doncs, pel  que podem observar encara que hi ha diverses definicions i en podríem trobaren moltes més, el que esta ben clar es que totes tenen les mateixes funcions que han de garantir a tots els membres, a mes a mes el que cal destacar es que entre família i escola, aquestes funcions són complementàries, es a dir tan família com docents volem que l’infant pugi tenir les necessitats bàsiques com arè: alimentació, socialització, protecció, formació, higiene, salut, afecte, etc.

Per acabar vos deixo amb un video que explica diferents tipus de famílies.